El creacionisme
Hi ha qui nega l’existència de l’evolució de les espècies. Argumenten que totes les espècies, tant les que viuen actualment com les que s’han extingit, van ser creades per Déu. Es tracta, doncs, d’una explicació de caràcter sobrenatural, coneguda amb el nom de Creacionisme. Aquesta explicació té una profunda arrel religiosa i es fonamenta en una interpretació literal de la Bíblia, un dels textos sagrats per a la religió cristiana, on es recullen i s’enumeren les accions divines relacionades amb la creació del món material i dels éssers vius.
Per tal de donar resposta al greu problema que plantegen fets com l’existència de fòssils, el seu significat i la seva antiguitat, acudeixen a la Bíblia. Els creacionistes consideren que totes les afirmacions que s’hi poden llegir són històriques i científicament correctes.
D’aquesta idea es desprèn que totes les formes de vida, inclosa l’espècie humana, són resultat d’un acte creatiu de Déu i es van originar durant la setmana de la creació descrita al gènesi.
Per altra banda es veuen forçats a trobar indicis de l’existència de fenòmens com el Diluvi universal descrit en detall a la Bíblia i a justificar l’existència d’artefactes com l’arca de Noé, on van tenir cabuda representants de totes les espècies d’organismes.

En el següent enllaç podràs trobar informació sobre el famós judici de Scopes, un professor d'un poble d'Estats Units que va ser processat per explicar evolucionisme a les classes de ciències.

 

Creación Vs. Evolución: John Scopes y el juicio del mono

 

El lugar del creacionismo no es la clase de ciencias

Traducció de la versió breu de "Science, Evolution and Creationism", realitzada per la Sociedad Española de Biologia Evolutiva (SESBE).


Hay gente que sostiene que la diversidad de la vida no evolucionó mediante procesos naturales y aboga por que la creación se añada al programa escolar de ciencias junto a la evolución biológica. Pero el creacionismo no es una ciencia. Los argumentos creacionistas se basan en la existencia de un ser de fuera del mundo natural, mientras que la ciencia sólo puede investigar fenómenos que ocurren en la naturaleza. De hecho, las muchas preguntas sobre la evolución que plantean los creacionistas se responden fácilmente con las pruebas científicas disponibles y las que se siguen reuniendo. Por ejemplo:

  • Los creacionistas sostienen que la teoría de la evolución es defectuosa porque hay lagunas en el registro fósil (los creacionistas identifican como lagunas los casos en los que todavía no se han descubierto formas fósiles intermedias entre dos especies relacionadas); no obstante, se han encontrado y se siguen encontrando cada vez más formas intermedias. Incluso sin fósiles reales en la mano, los científicos pueden usar técnicas modernas de biología molecular y genética, junto con los principios de la evolución, para inferir qué formas de vida existieron y predecir qué clases de fósiles es probable que se encuentren y dónde.
  • Algunos creacionistas reivindican que ciertas características de los seres vivos son demasiado complejas para haber evolucionado mediante procesos naturales. Afirman que estructuras tales como el flagelo de una bacteria (estructura de aspecto similar a un pelo que proporciona capacidad de movimiento a la bacteria), el ojo humano o el sistema inmunitario son «complejas de una manera irreducible» y tienen que haber sido creadas completas por un «diseñador inteligente»; pero los biólogos han descubierto que los componentes del flagelo tienen sus propias funciones individuales y también han encontrado formas intermedias de flagelos. Ambos hallazgos apoyan la idea de que el flagelo evolucionó a partir de estructuras que existían ya. Además, el argumento creacionista de que tales características «tienen» que haber sido diseñadas se basa en su idea preconcebida de un Creador, mientras que la postura científica se basa en hechos observables y explicaciones falseables, es decir, explicaciones capaces de someterse a todas las pruebas que pretendan demostrar su falsedad.
  • Algunos creacionistas sostienen, basándose en la Sagrada Escritura, que la Tierra no puede ser lo bastante antigua para que la diversidad de la vida haya surgido mediante evolución. Sin embargo, las medidas procedentes de la geología, la astronomía y otras disciplinas han confirmado en repetidas ocasiones la antigüedad de la Tierra (aproximadamente 4 500 millones de años).

Las creencias creacionistas no deberían presentarse en las clases de ciencias junto a la enseñanza sobre evolución, ya que la ciencia no tiene forma de aceptar o refutar las afirmaciones creacionistas. La enseñanza de conceptos no científicos en las clases de ciencias únicamente confundirá a los estudiantes sobre los procesos, la naturaleza y los límites de la ciencia.

Evolucionisme: el fet de l’evolució
La comunitat científica no discuteix la veracitat de l’evolució, de la transformació gradual dels organismes i de la formació de noves espècies. El debat se centra en la forma en què es produeix aquesta transformació, en quin mecanisme opera perquè els éssers vius evolucionen. No es dubta que tota forma de vida s’ha desenvolupat a partir d’un tipus únic d’organisme o d’unes poques formes simples inicials. Les observacions són concluents: cada espècie, fòssil o vivent, s’ha originat en una altra espècie que la precedeix en el temps; les noves espècies provenen d’espècies anteriors, que originen espècies més modernes i així successivament. Aquest procés es produeix en l’escala del temps geològic, molt més gran que l’escala temporal de la vida humana: la Terra es va configurar fa uns 4.500 milions d’anys, la vida va aparèixer fa uns 3.900 milions d’anys, la família dels homínids es va originar a l’Àfrica fa més de cinc milions d’anys.
També es té clar que la semblança entre dos grups d’organismes és una mostra de la seva relació evolutiva, del seu origen a partir d’un grup ancestral comú, i que l’extinció de les espècies és una conseqüència de la producció de noves formes vives o bé de canvis ambientals.
Es té la certesa que l’evolució continua actuant avui de la mateixa manera que ho ha fet al llarg de la història de la vida.