Darwin explicava l'especiació amb l'exemple dels pinsans de les Galàpagos. Va recollir molts exemplars d'aus diferents que li recordaven diverses espècies que coneixia del continent europeu. Com no era especialista en classificació d'aus, li va passar els exemplars a un amic perquè els classificara. la seua sorpresa va ser enorme quan li va l'amic que tots eren pinsans, malgrat les seues diferències.

L'extraordinària adaptació que aquests pinsans de les Galápagos han desenvolupat als diferents ambients de les illes va ser considerat per “Charles Darwin” com una prova de la selecció natural, fonamental per formular la seva famosa Teoria de l’Evolució.
Darwin no creia que fóren especies amb una relació especial entre elles, i de fet, pensava que molts no eren ni pinsans. Darwin havia cregut que eren diverses famílies, però en realitat eren una sèrie de pinsans peculiars amb suficient entitat per formar un nou grup en el que s’inclouen dotze espècies.
Darwin va observar diferències en el bec dels pinsans, la forma del bec reflexava el nínxol ecològic de la cadena alimentària. Tots els pinsans descendeixen d’un ancestre comú, l’aïllament en les diferents illes i el procés adaptatiu a la seva alimentació ha donat lloc a l’especiació.